Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
matràs de Kjeldahl

Matràs de Kjeldahl
Química
Matràs de forma de pera, de fons rodó i de coll ample i llarg.
És emprat per a efectuar digestions i mineralitzacions de substàncies
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…
cristal·litzador
Química
Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt, emprat en el laboratori per a fer-hi cristal·litzacions.
Segons la forma de contacte entre els cristalls i el líquid sobresaturat, poden ésser de llit fluïdificat de cristalls, amb reciclació del líquid subsaturat que el travessa a una zona de refredament o d’evaporació per a reconcentrar-lo, i de magma circulant , amb etapes alternades de cristallització i de refredament sense localització dels cristalls en cap dipòsit separat Tots dos tipus operen de forma contínua, però n'hi ha de més senzills que ho fan per calderades, dissolent la càrrega en un tanc proveït de serpentí de calefacció i refredament, i de mesclador
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample…
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc…
matràs

Diferents tipus de matràs
© Fototeca.cat
Química
Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc, de fons rodó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample.
És emprat, tot formant part d’un muntatge, sobretot per a bullir-hi líquids
vas de precipitats
Química
Vas cilíndric de vidre, resistent al foc, més alt que ample (forma alta) o de proporcions semblants (forma baixa), proveït de bec i sovint graduat, que té una gran aplicació en les tasques experimentals de la química.