Resultats de la cerca
Es mostren 5921 resultats
condensació de Perkin
Química
Reacció descoberta el 1877, consistent en la condensació d’un aldehid aromàtic amb l’anhídrid d’un àcid alifàtic amb dos àtoms d’hidrogen en la posició α, en presència de la sal sòdica del mateix àcid, i que condueix a sistemes β-arilacrílics, d’acord amb l’esquema
.
La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic
Aziz Sancar
Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers de timines…
Tomas Lindahl
Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…
Carl Djerassi
Carl Djerassi
© Stanford University
Química
Químic i novel·lista nord-americà d'origen austríac.
E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic, i des d'…
piula
Piules
reacció de Hunsdiecker
Química
Reacció de síntesi d’halurs orgànics per descarboxilació de sals d’argent d’àcids carboxílics, en presència d’halògens:
.
Tabon Caves
Jaciment arqueològic
Cova
Prehistòria
Indret d’interès de la província de Palawan (Filipines), constituït per un complex de coves, l’exploració de les quals ha mostrat que foren habitades en temps prehistòrics.
Tešik-Taš
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric als monts Bajsun-Tan, a l’Uzbekistan, on en 1838-39 foren trobades restes d’esquelet humà (home de Tešik-Taš), corresponent a una cultura lítica de tipus mosterià.
Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Stonehenge
El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…