Resultats de la cerca
Es mostren 5917 resultats
vinilidè
Química
Radical bivalent derivat de l’etè per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen d’un dels seus àtoms de carboni, de fórmula
.
La presència del radical vinilidè en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè i en el difluorur de vinilidè
resina vinílica
Química
Denominació genèrica de les resines formades per polimerització de monòmers vinílics, com ara clorur de vinil, acetat de vinil, diclorur de vinilidè, acrilat i metacrilat demetil, acrilonitril, estirè i èters alquilvinílics, etc. En són exemples característics el poli(acetat de vinil), elpoliacrilonitril, el poli(clorur de vinil) i el poliestirè.
vinílic | vinílica
viníleg | viníloga
reacció de vinilació
Química
Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic, d’acord amb l’esquema: HC ≡CH + H -Z →H2C=CH - Z.
D’aquesta manera, l’acetilè addiciona cianur d’hidrogen per a formar acrilonitril, alcohols per a formar èters alquilvinílics, àcids carboxílics per a formar èsters vinílics, amines secundàries per a formar enamines o l’acetilè mateix per a formar butení Alguns d’aquests processos, com és ara l’addició de metanol a l’acetilè, són d’importància industrial en la preparació de monòmers vinílics
vinilacetilè
Química
Gas incolor, inflamable i explosiu, d’olor acetilènica, soluble en els solvents orgànics i insoluble en aigua, que es condensa a 5,6°C.
Hom l’obté per dimerització de l’acetilè, fent passar un corrent d’aquest pel si d’una dissolució de clorur cuprós i cloruramònic en àcid clorhídric És emprat en la preparació del cloroprè i en síntesi orgànica
vinil
Química
Radical derivat de l’etè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, de fórmula H2C=CH-.
La presència del radical vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització acetat de vinil, clorur de vinil, acrilonitril, estirè
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
placa filtrant
Química
Làmina constituïda per un material porós, generalment vidre sinteritzat, a través de la qual hom pot efectuar filtracions.
Hom l’empra acoblada a diversos atuells de laboratori, principalment embuts
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de contacte El…