Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
golf Ambràcia
Golf marí
Golf de Grècia Central a la costa de la mar Jònica, on desemboca el riu Arakhthós.
Comunica amb la mar per un canal d’uns 2 km d’ample amb la localitat de Préveza a la sortida A la costa S hi ha els petits ports de Vónitsa i Amfilokhía
matràs de Kjeldahl

Matràs de Kjeldahl
Química
Matràs de forma de pera, de fons rodó i de coll ample i llarg.
És emprat per a efectuar digestions i mineralitzacions de substàncies
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts
golf de Tonquín

Vista de la badia de Ha Long, Vietnam
© Anna Díez
Golf marí
Golf de la mar de la Xina Meridional, situat entre les costes vietnamites de l’Annam septentrional i de Tonquín i les costes xineses de Guangdong fins a la península de Leizhou i l’illa de Hainan.
Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però…
cristal·litzador
Química
Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt, emprat en el laboratori per a fer-hi cristal·litzacions.
Segons la forma de contacte entre els cristalls i el líquid sobresaturat, poden ésser de llit fluïdificat de cristalls, amb reciclació del líquid subsaturat que el travessa a una zona de refredament o d’evaporació per a reconcentrar-lo, i de magma circulant , amb etapes alternades de cristallització i de refredament sense localització dels cristalls en cap dipòsit separat Tots dos tipus operen de forma contínua, però n'hi ha de més senzills que ho fan per calderades, dissolent la càrrega en un tanc proveït de serpentí de calefacció i refredament, i de mesclador
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample…
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
matràs

Diferents tipus de matràs
© Fototeca.cat
Química
Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc, de fons rodó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample.
És emprat, tot formant part d’un muntatge, sobretot per a bullir-hi líquids
vas de precipitats
Química
Vas cilíndric de vidre, resistent al foc, més alt que ample (forma alta) o de proporcions semblants (forma baixa), proveït de bec i sovint graduat, que té una gran aplicació en les tasques experimentals de la química.