Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
poliè
Química
Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços.
Hom aplica sovint aquest nom, amb sentit restrictiu, a aquelles molècules en què els dobles enllaços es troben conjugats
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a…
Robert Sanderson Mulliken
Química
Químic nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago, aplicà la mecànica quàntica a l’estudi de l’estructura atòmica Creador de la teoria dels orbitals moleculars , obtingué el premi Nobel de química l’any 1966
pic petrolier
Tecnologia
Química
Moment en què la producció de petroli assoleix el seu punt més alt, després del qual comença a decréixer.
S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX
Niels Bjerrum
Química
Químic danès, deixeble de Julius Thomsen i de Walter Nernst, professor del col·legi de veterinària i agricultura de Copenhaguen.
Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos
desfibrament
Química
Operació de desfibrar un material.
Per a l’obtenció de la pasta de paper, el desfibrament de la cellulosa, dut a terme en la desfibradora, és la primera operació a efectuar També en la fabricació de fibrociment hom aplica el desfibrament a l’amiant, en el qual cas hom empra els desintegradors o molins de disc
marxa analítica sistemàtica
Química
Tècnica analítica que consisteix a determinar les espècies químiques inorgàniques (cations i anions) presents en una dissolució, a partir d’una seqüència de reaccions, cadascuna de les quals permet de determinar un grup d’aquelles espècies, caracteritzat per un comportament químic similar.
D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada
araldite
Química
Nom comercial amb què és coneguda internacionalment una resina epoxílica en forma d’aglutinant i resina per a fondre, utilitzada com a adhesiu per a metalls.
S'aplica sobre les dues superfícies, mecànicament i químicament purificades, en forma de pellícula prima Les dues peces es deixen assecar a l’aire fins que la pellícula d’araldite pren una consistència pastosa, s’uneixen les peces i després de premsar-les conjuntament es posen a l’estufa per obtenir un millor enduriment de l’adhesiu