Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
polietilè de baixa densitat
Química
Polímer ramificat que s’obté per polimerització d’etilè a temperatura elevada.
Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir per a…
polietilè lineal de baixa densitat
Química
Polímer constituït per seqüències llargues d’unitats de metilè amb cadenes curtes, uniformes i periòdiques.
Les ramificacions de cadena curta interfereixen amb la cristallització de les cadenes principals, i en augmentar la ramificació disminueix la densitat i també la transparència La linealitat proporciona resistència, mentre que la ramificació proporciona tenacitat Es fan servir per a fabricar canonades, pellícules, emmotllament rotatori, emmotllament per injecció i com a resina per a cables i fil
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…
agent d’inflament
Química
Additiu de certs plàstics que, afegit durant el procés de fabricació, fa que apareguin estructures cel·lulars de baixa densitat al producte final.
L’augment de la temperatura durant aquest procés provoca la descomposició o bé el canvi d’estat dels agents d’inflament i, com a conseqüència, la formació d’oclusions o de porus plens de gas dins el material plàstic Aquests agents són anomenats químics, si es descomponen, com l’azocarbonamida, i físics, si només passen de líquid a gas, com és el cas del pentà Poden ésser usats, entre altres plàstics, amb el policlorur de vinil PVC, les resines ABS i el polietilè de baixa i d’alta densitat
nanoescuma
Química
Forma al·lotròpica del carboni formada per una xarxa tridimensional d’àtoms.
La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot i això té…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
material cel·lular
Química
Tecnologia
Substància sòlida l’estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.
Per llur capacitat aïllant i per llur baixa densitat, els materials cellulars són emprats com a aïllants tèrmics i elèctrics, com a material d’embalatge
lactida
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats per esterificació entre dues molècules d’α-hidroxiàcids, segons l’esquema de formació
.
Les lactides són gairebé totes sòlides, es fonen a baixa temperatura i s’hidrolitzen per acció de les bases per donar les sals dels àcids dels quals deriven
àcid p-toluensulfònic
Química
Cristalls incolors hidroscòpics, solubles en aigua, alcohol i èter, que es fonen a 105°C.
Hom l’obté per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic, a baixa temperatura, i és emprat en la preparació de colorants i en síntesi orgànica, especialment com a catalitzador àcid
reacció de Cope
Química
Formació d’una olefina i una hidroxilamina per piròlisi d’un òxid d’amina, segons la forma següent
És una reacció d’eliminació cis que transcorre a temperatura més baixa que l’anàloga de piròlisi dels hidròxids de tetralquilamoni reacció de Hofmann Fou estudiada per primera vegada per AC Cope
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina