Resultats de la cerca

Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson

Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…

Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia

El mètode de Carius per a l’anàlisi quantitativa d’halògens en la matèria orgànica es basa en la conversió d’aquests en halurs d’argent per l’acció de l’àcid nítric concentrat en presència de nitrat d’argent

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química inorgànica i l’…

Havia estat fabricant de draps a Limós Llenguadoc Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie 1843, compost, segons ell, per inspiració divina L’obra suscità una sèrie d’articles al Journal des Savants 1851

Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic Chemistry…

S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona

Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert…

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables, van íntimament…