Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
argent col·loidal
Química
Denominació genèrica de les solucions col·loidals d’argent (o dels sòlids que donen tals solucions) que hom obté, per reducció en condicions apropiades de sals solubles d’argent (col·largol), bé per polvorització elèctrica (electrargol).
De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides
argent col·loidal elèctric
Química
Suspensió d’argent col·loidal obtinguda per electròlisi; els corpuscles de diàmetre de 0,00014 μm són visibles a l’ultramicroscopi.
Té les mateixes aplicacions que l’argent coloidal i és administrat especialment per via parenteral
dialitzat
Química
Solució col·loidal que ha estat sotmesa a un procés de diàlisi per tal de separar els col·loides de les substàncies que no ho són.
Més específicament hom anomena així aquella part de la solució que resta després d’haver-ne eliminat els components de natura no colloidal
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
gel
Química
Sistema col·loidal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic; és format per un constituent macromolecular que actua com a solut i un constituent líquid o solvent.
Els gels dessecats amb consistència sòlida són anomenats xerogels cautxú natural, els quals poden redispersar-se i transformar-se en sols quan són tractats amb solvents adients W Ostwald proposà el terme de liogel per als gels rics en líquid Hom pot eliminar el solvent i conservar el solut en una estructura de xarxa, les malles de la qual engloben aire o un altre gas el sistema és anomenat aleshores aerogel Els noms d' elastogel o de plastogel són emprats per als gels que presenten fortes propietats elàstiques o plàstiques Hom coneix gels orgànics, obtinguts a partir de solucions de…
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de Catalunya IQAC i…
gel d’alúmina
Química
Hidròxid d’alumini col·loidal.
Pólvores amorfes que contenen quantitats elevades d’aigua Per agitació amb solucions aquoses àcides formen gels dotats de propietats absorbents Els gels d’alúmina són utilitzats en medicina contra l’acidesa gàstrica
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
Thomas Graham
Química
Químic escocès.
Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints