Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Kasimir Fajans
Química
Químic polonès.
Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques
Glenn Theodore Seaborg
Química
Químic nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence…
Karl Liebermann
Química
Químic alemany.
Féu aportacions a la indústria dels colorants a partir dels seus estudis sobre el quitrà mineral Aconseguí de sintetitzar l’alitzarina i establí l’assaig que duu el seu nom per a determinar el colesterol
Paul Émile Lecoq de Boisbaudran
Química
Químic francès.
Juntament amb RB Bunsen, GR Kirchchoff i W Crookes establí els fonaments de l’anàlisi espectroscòpica Descobrí espectroscòpicament l' eka-alumini 1875, que ulteriorment D&I Mendelejev demostrà que era el galli també descobrí el samari 1879 i el disprosi 1886
Friedrich Accum
Química
Químic alemany.
Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820
Leo Hendrik Baekeland
© Fototeca.cat
Química
Químic flamenc.
Emigrà als Estats Units, on començà investigant sobre materials fotogràfics Inventà el paper Velox En vendre's els drets de l’invent per una quantiosa suma establí un laboratori en el qual aconseguí de sintetitzar el primer plàstic conegut, la baquelita nom en honor d’ell, que estimulà en alt grau la química orgànica en un nou camp
heterocíclic | heterocíclica
Química
Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.
Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè
Johann Wolfgang Döbereiner
Química
Químic alemany, professor de química a la Universitat de Jena (1810).
A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer
Elias Ashmole
Història
Química
Antiquari i alquimista anglès.
Estudià matemàtiques i ciències naturals a Oxford el 1646 s’establí a Londres, on es dedicà a estudiar astrologia i publicà sota el pseudònim de James Asholle un Tractat d’Alquímia 1650 i el primer volum del seu Theatrum Chymicum britannicum 1652 Tota la vida anà colleccionant curiositats que llegà a la Universitat d’Oxford, collecció molt interessant, que figura a l’Ashmolean Museum
Aventis
Farmàcia
Química
Multinacional quimicofarmacèutica creada el 1999 amb la fusió de les companyies químiques Rhône-Poulenc (França) i Hoescht (Alemanya).
La nova firma establí la seu central a Estrasburg La companyia està especialitzada en el que s’anomena ciències de la vida, i les seves línies de negoci abracen des de productes farmacèutics fins a agrícoles, fibres i plàstics Els seus ingressos nets ascendiren el 1999 a 745 milions d’euros El grup destinà més de 3 000 milions d’euros a la investigació i al desenvolupament Les seves vendes netes arribaren a la xifra de 18 406 milions d’euros