Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la…
columna
Química
Aparell de forma cilíndrica d’altura molt més gran que el diàmetre, de què hom se serveix per a posar en contacte, generalment a contracorrent, dues fases (líquid-líquid o líquid-gas).
Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la…
electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
fase
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni, i si n'hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius, i els canvis en sentit contrari són anomenats…
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’…
catàlisi
Química
Procés de canvi de velocitat de les reaccions químiques per l’acció d’una substància que es manté químicament inalterada ( catalitzador
).
El terme catàlisi ‘descompondre químicament’ fou introduït per Berzelius el 1835, però la idea és molt antiga Un procés de catàlisi pot canviar la velocitat d’una reacció o provocar reaccions que no s’iniciarien, però no pot modificar el rendiment de la reacció és a dir, pel procés de catàlisi és alterada la velocitat amb què una reacció tendeix cap a l’equilibri químic normal, però no és afectat el valor de la constant d’equilibri Si el catalitzador actua augmentant la velocitat de reacció, hom parla de catàlisi positiva i, si actua disminuint-la, hom en diu catàlisi negativa Quan la…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…