Resultats de la cerca

La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi

Insoluble en aigua, es dissol en àcid nítric en el sulfurs alcalins És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent amb sulfur d’hidrògen La seva formació és causa de l’ennegriment de l’argent a l’aire És emprat en ceràmica i per a niellar

Hom l’obté per escalfament de la N,N -dimetilanilina amb benzaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat i posterior oxidació amb diòxid de plom de la leucobase produïda El verd malaquita tenyeix directament la llana i la seda i el cotó mordentat amb taní

És un sòlid cristallí groc, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 218°C Té aplicació com a indicador acidobàsic, amb un viratge de groc a blau en l’interval de pH comprès entre 3,8 i-5,4 Sovint és emprat en combinació amb el taronja de metil

Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels ions sulfit Hom anomena també aquest…

En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una

El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…

Comprenen els èsters de l’àcid fosfòric utilitzats com a plastificants, certs insecticides, resines modificadores, etc També ho són els pirofosfats, per exemple el pirofosfat de tetraetil, que és un inhibidor de la colinesterasa i hom utilitza com a insecticida, i els èsters de l’àcid fosfòric i de la glicerina i del glicol que formen part d’alguns fertilitzants Generalment són tòxics, i la seva vida mitjana és molt més curta que la dels organoclorats