Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
sulfur d’argent
Química
Pólvores negres, denses, que es fonen a 845 C.
Insoluble en aigua, es dissol en àcid nítric en el sulfurs alcalins És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent amb sulfur d’hidrògen La seva formació és causa de l’ennegriment de l’argent a l’aire És emprat en ceràmica i per a niellar
verd malaquita
Química
Colorant del trifenilmetà, sintetitzat per O.Fischer l’any 1887.
Hom l’obté per escalfament de la N,N -dimetilanilina amb benzaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat i posterior oxidació amb diòxid de plom de la leucobase produïda El verd malaquita tenyeix directament la llana i la seda i el cotó mordentat amb taní
verd janus
Biologia
Química
Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris, sobretot en presència d’aldehid.
verd de bromocresol
Química
Colorant derivat del trifenilmetà.
És un sòlid cristallí groc, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 218°C Té aplicació com a indicador acidobàsic, amb un viratge de groc a blau en l’interval de pH comprès entre 3,8 i-5,4 Sovint és emprat en combinació amb el taronja de metil
oxidació autocatalítica
Química
Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire.
Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels ions sulfit Hom anomena també aquest…
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
organofosforat
Química
Nom genèric dels composts orgànics que tenen fòsfor com a constituent.
Comprenen els èsters de l’àcid fosfòric utilitzats com a plastificants, certs insecticides, resines modificadores, etc També ho són els pirofosfats, per exemple el pirofosfat de tetraetil, que és un inhibidor de la colinesterasa i hom utilitza com a insecticida, i els èsters de l’àcid fosfòric i de la glicerina i del glicol que formen part d’alguns fertilitzants Generalment són tòxics, i la seva vida mitjana és molt més curta que la dels organoclorats