Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
iodur
Química
Compost binari de iode amb un element menys electronegatiu, en el qual el iode actua amb el nombre d’oxidació de -1.
Els iodurs metàllics són substàncies cristallines solubles en aigua, llevat dels d’argent, de plom, el mercurós i el mercúric Els iodurs solubles són molt sensibles a l’acció dels oxidants
iodós | iodosa
Química
Dit dels composts de iode en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +3.
iodometria
Química
Mètode indirecte d’anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d’aquestes amb un excés d’ió iodur i en la valoració amb solució patró de tiosulfat del iode alliberat segons la semiequació 2I- ⇋ I2 + 2e-
.
Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització
iodoform
Química
Compost trihalogenat que es presenta en forma de pólvores grogues, untuoses al tacte i d’olor característica, que es fonen a 120°C.
Soluble en els solvents orgànics, és emprat com a antisèptic
iodo-
Química
Forma prefixada del mot iode, que indica la presència del iode en un compost.
iodit
Química
Qualsevol sal de l’àcid iodós.
Atès que els iodits, com llur àcid, són desconeguts, hom suposa que l’ió iodit és inestable
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid