Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
èter
Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre…
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
alcohol gras
Química
Designació genèrica (per analogia amb els àcids grassos) dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat (en C 8
o més), de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.
Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els alcohols…
glicerol
Química
El més senzill dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants, que es troba a la natura, en els olis i en forma de glicèrids en els greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per hidròlisi d’olis i greixos, i industrialment com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè Es presenta en forma d’un líquid viscós, molt higroscòpic, miscible amb aigua i amb alcohol, en totes proporcions Bull a 290°C, amb formació d’acroleïna És emprat com a solvent, humectant, plastificant, en l’obtenció de nitroglicerina i, en farmàcia, com a emollient
reacció de Stephen
Química
Procediment sintètic, introduït l’any 1925, per a la preparació d’aldehids aromàtics i alifàtics mitjançant la reducció dels corresponents nitrils amb l’ió Sn2+ en medi clorhídric, i posterior hidròlisi de l’aldimina intermèdia.
Segueix amb l’esquema Transcorre generalment amb bons rendiments, però és afectada per la presència de substituents voluminosos pròxims al grup nitril
condensació de Claisen-Schmidt
Química
Crotonització d’aldehids aromàtics (o d’uns altres aldehids sense hidrogen en posició α) amb aldehids alifàtics o cetones, en presència d’àlcali, per a donar aldehids o cetones insaturades; n’és un exemple l’obtenció de la benzalacetofenona:
.