Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
funció d’acidesa
Química
Funció de l’acidesa a H S +
de les solucions d’un àcid en el solvent S, que dóna, per a cada composició de la solució, la tendència a cedir protons a una base.
Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la seva natura…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
índex d’àcid
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’acidesa lliure d’un gram d’oli, greix o resina.
En una resina, l’índex d’àcid és una característica intrínseca en un oli o en un greix indica el grau d’alteració La determinació és feta per alcalimetria
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
àcid sulfínic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO—OH, on R és un grup orgànic amb un carboni enllaçat directament al sofre.
Són obtinguts a partir dels clorurs d’àcids sulfònics per reducció amb pols de zinc o per tractament amb composts organomagnèsics És possible també de preparar-los per reacció de composts organomagnèsics amb anhídrid sulfurós Per acció dels iodurs d’alquil sobre llurs sals potàssiques hom obté sulfurs Llurs principals derivats són els clorurs de sulfinil, els sulfinats i les sulfinamides
àcid sulfènic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—S—OH (on R és un grup orgànic, amb un carboni enllaçat directament al sofre), coneguts sobretot a través de llurs derivats, els clorurs de sulfenil, els sulfenat i les sulfenamida.
àcid fosfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general RPO3H2 (que hom suposa derivats de l’hipotètic àcid fosfònic (HP(O)(OH)2), en els quals l’àtom de fòsfor està lligat directament a un carboni.
Llurs sals i èsters s’anomenen fosfonats
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic
àcid cetònic
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció cetona.
L’àcid pirúvic, CH 3 COCOOH, és el més simple dels àcids cetònics En virtut de l’efecte inductiu, els àcids cetònics són més forts que els àcids corresponents que no tenen funció cetona
àcid carboxílic
Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…