Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
zwitterió
Química
Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades, com els aminoàcids lliures.
zirconil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic ZrO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts, però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts que el contenen han d’ésser anomenats sals dobles sal
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…
zirconat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics hipotètics que contenen el zirconi com a àtom central.
zingiberè
Química
Sesquiterpè òpticament actiu que ocorre a la natura, en la forma levogira, com a constituent de l’essència de gingebre.
És un líquid incolor, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 140°C/20 Torr Hom l’obté de les seves fonts naturals, i és emprat com a aromatitzant en perfumeria i en la indústria alimentària
zincat
Química
Cadascun dels anions poliatòmics que tenen el zinc com a àtom central.
clorur de zinc
Química
Sòlid cristal·lí deliqüescent, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 275°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc És emprat en la galvanització del ferro, com a deshidratant en síntesi orgànica, preservatiu per a la fusta, desinfectant, en la preparació de ciments especials i en la indústria tèxtil
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…