Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
(Z)-
Química
Prefix que s’anteposa al nom d’una olefina.
Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -
xilidina
Química
Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula general
que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.
Són líquids lleugerament acolorits, de toxicitat elevada, miscibles amb els solvents orgànics i poc miscibles amb aigua, que presenten punts d’ebullició elevats Són emprades fonamentalment en la preparació de colorants
xilenol
Química
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula general
que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Són sòlids cristallins incolors, de baix punt de fusió, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics convencionals Són emprats com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
xantopterina
Química
Compost del grup de les pteridines.
És un sòlid cristallí groc, soluble en les bases i insoluble en l’aigua, que es fon a 410°C amb descomposició Ocorre en la natura com a constituent del pigment groc del fetge i de l’orina, i de les ales de moltes papallones
xantona
Química
Cetona tricíclica que ocorre en la natura associada amb els pigments de moltes plantes.
Es presenta en forma de cristalls incolors, insolubles en aigua i solubles en alcohol, cloroform i benzè, que es fonen a 174°C És emprada com a larvicida i com a producte de partida en la síntesi de diversos colorants i fàrmacs
xantè
Química
Compost heterocíclic d’estructura tricíclica l’esquelet del qual ocorre en un gran nombre de colorants (eosina, fluoresceïna, rodamina, etc.).
És un sòlid cristallí, lleugerament groc, soluble en cloroform, èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 100,5°C Hom l’obté per condensació del fenol amb l’ o -cresol catalitzada per triclorur d’alumini o per reducció amb zinc de la xantona És emprat com a fungicida i en síntesi orgànica