Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
primari | primària
Química
Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.
ramificació
Química
Cadascuna de les cadenes secundàries, simples o complexes, que tenen origen en la cadena carbonada principal d’un compost orgànic.
temperatura de transició vítria
Química
Pel que fa als materials de natura polimèrica, totalment o parcialment amorfa, temperatura (T g), inferior a la de fusió, per sota de la qual no existeix mobilitat molecular.
El valor de la temperatura de transició vítria d’un polímer determinat és d’una gran importància pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, puix que moltes propietats, com és ara el flux plàstic o l’elasticitat, en depenen, i es presenten únicament per sobre de l’esmentada temperatura
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que determina la…
estat de transició
Química
En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes, de geometria determinada, definida matemàticament com la de major energia de les que acompleixin que qualsevol variació en la geometria, excepte una —la que defineix la coordenada de reacció—, ocasioni un augment de l’energia potencial del sistema.
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
transferència
Química
Pas d’un producte intermedi d’una instal·lació a una altra en la qual ha de reaccionar.