Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
túlia
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores verdoses, solubles en els àcids forts, que s’hidraten i es carbonaten amb facilitat
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a…
clorur de tubocurarina
Farmàcia
Química
Alcaloide derivat del curare aïllat del Chondodendron tomentosum.
La forma d anhidra es fon a 274-275°C amb descomposició i s’hidrata progressivament fins arribar a ésser pentahidratada Farmacològicament actua ocupant els receptors de l’acetilcolina a nivell de la placa motriu, i impedint-li l’acció despolaritzant En medicina són emprats la forma d i l’èster dimetílic com a relaxants musculars també és reconegut l’ús de la forma d en la diagnosi de la miastènia gravis
corroir
Química
Un àcid, un àlcali, etc, destruir gradualment un material inorgànic (metall) o un teixit orgànic.
copulació
Química
Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic; en resulta un compost azo.
En general, la copulació es produeix en una primera fase, per mitjà d’un intermediari cis-, el qual, ulteriorament, amb més o menys rapidesa, es transforma en trans-, gairabé sempre més estable La copulació té un considerable valor tècnic en la fabricació de colorants, atesa la gran facilitat d’obtenir una gran varietat de colorants azo, de qualsevol color de l’espectre visible
contracorrent
Química
Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria.
El primer cas es pot produir en els evaporadors d’efecte múltiple i en els bescanviadors de calor El segon es dóna en les operacions de destillació, absorció de gasos, extracció, etc Amb la circulació contra corrent, la força impulsora mitjana de bescanvi és màxima i, doncs, el nombre d’unitats de transferència necessari és mínim
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc