Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
constituent
Química
Element que entra en la constitució d’un compost (en contraposició a component
o ingredient,
substància que forma part d’una mescla).
conjugat | conjugada
Química
Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre ells per un sol enllaç simple, com és el cas de l’1,3-butadiè, (CH2=CH-CH=CH2) o de l’1,3,5-hexatriè.
Els sistemes d’enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l’enllaç simple formal, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula deslocalització
conformació
Química
Acció de donar als plàstics (termoplàstics o termoenduribles) una forma adequada aprofitant llur capacitat d’ésser deformats mitjançant l’acció conjunta de la calor i la pressió i segons diversos procediments: laminatge, emmotllament, extrusió, expandiment, etc.
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
anàlisi conductomètrica
Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
conductància equivalent
Química
Conductància d’un electròlit que conté un equivalent gram de la substància dissolta, mesurada entre dos elèctrodes paral·lels situats a la distància d’1 cm i de superfície suficient per a contenir el volum necessari.
condensació
Química
Reacció en la qual s’uneixen les dues molècules reaccionants, sovint en presència de catalitzadors -amb formació d’aigua- o d’altres substàncies.
Entre les més conegudes hi ha la condensació de Claisen-Schmidt, la reacció de Friedel i Crafts i la reacció de Gattermann-Koch
concentració
Química
Procés mitjançant el qual és incrementada la quantitat d’una substància que existeix en un volum d’espai, com, per exemple, l’increment de la quantitat de solut contingut en una unitat de volum de solució mitjançant l’evaporació.
concentració
Química
Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, solució o mineral que la conté.
Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc La majoria…