Resultats de la cerca

Un compost pur és caracteritzat pel fet de tenir una composició química definida i constant, d’acord amb les lleis de Proust i Dalton lleis ponderals de la química uns quants, però, no segueixen plenament aquestes lleis berthòllid La composició d’alguns materials complexos, com, per exemple, minerals o ciments, és expressada a voltes per les proporcions de llurs components molecularment més simples

Quan la combinació no pressuposa cap canvi de valència i és la unió de dos composts binaris, hom també l’anomena addició , com, per exemple, HCl + NH 3 = NH 4 Cl compost d’addició

La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…

És emprat en colorimetria N'és un exemple el colorímetre de Duboscq, que permet de comparar les intensitats lluminoses que travessen dues solucions, una de les quals té una concentració desconeguda

La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…