Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
araldite
Química
Nom comercial amb què és coneguda internacionalment una resina epoxílica en forma d’aglutinant i resina per a fondre, utilitzada com a adhesiu per a metalls.
S'aplica sobre les dues superfícies, mecànicament i químicament purificades, en forma de pellícula prima Les dues peces es deixen assecar a l’aire fins que la pellícula d’araldite pren una consistència pastosa, s’uneixen les peces i després de premsar-les conjuntament es posen a l’estufa per obtenir un millor enduriment de l’adhesiu
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris, àcids…
trisulfur d’antimoi
Química
Pólvores o cristalls que es fonen a 546°C.
Insoluble en aigua, es dissol en les solucions d’hidròxids alcalins i sulfurs donant tioantimonits i en l’acid clorhídric concentrat Forma el mineral negre anomenat estibnita Preparat artificialment, és de color taronja quan és precipitat d’una solució de sal antimonosa per sulfur d’hidrogen o tiosulfat, i de color negre quan prové de la combinació directa dels elements És emprat en pirotècnia, en la fabricació de llumins i del vidre robí i com a accelerant de vulcanització de neoprens Com a constituent del quermes ha estat utilitzat en medicina La forma taronja que ennegreix en escalfar-la…
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a obtenir composts…
triclorur d’antimoni
Química
Cristalls deliqüescents, corrosius, fumejants a l’aire, que es fonen a 73 °C i bullen a 223 °C.
Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni
tetròxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques obtingudes escalfant a l’aire el triòxid o calcinant el pentòxid.
Al roig blanc, perd oxigen i dóna el triòxid Per fusió amb àlcalis, dóna els anomenats hipoantimoniats
pentòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques o groguenques de densitat 3,78.
Per damunt de 300 °C, perd oxigen i dóna el tetròxid Sb 2 O 4 És obtingut per l’acció de l’àcid nítric concentrat sobre el metall o el triòxid Insoluble en aigua, és soluble en àcid clorhídric concentrat i en les bases fortes
pentasulfur d’antimoni
Química
Pólvores ataronjades, insolubles en aigua, solubles en hidròxids alcalins i sulfurs (que donen tioantimonats M 1 3
ISbS 4
) i en àcid clorhídric concentrat.
És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú
pentaclorur d’antimoni
Química
Líquid oliós i càustic, soluble en solvents orgànics, que cristal·litza a 3,5 °C i es descompon en clor i triclorur en destil·lar-lo a pressió atmosfèrica.
Higroscòpic, amb poca aigua dóna hidrats, i amb molta aigua s’hidrolitza És obtingut per acció del clor sobre el triclorur És emprat sobretot per a la cloració de composts orgànics