Resultats de la cerca

Els antiadherents, interposats en pellícula prima, eviten l’adhesió entre superfícies en contacte que normalment s’enganxen Llur eficàcia depèn de llur afinitat pels productes sobre els quals són aplicats i és en raó inversa a llur capacitat de migració a l’interior d’aquests Nombroses substàncies han estat emprades com a antiadherents, en general amb resultats mediocres Hom pot esmentar la utilització dels greixos, en l’art culinari i la pastisseria, i de l’àcid esteàric, en la indústria Actualment hom disposa d’antiadherents molt més eficaços que són, d’una banda, el tefló , aplicat com a…

El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a base d’asfalt o de resines…

Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…

Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a la regió…

La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics

Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…

Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…

És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc