Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de…
gas lacrimogen
Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
garbellament
Química
Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell, de manera que hom separa la fracció de gra més petit (garbellat), que passa a través de les obertures de sedàs, de la fracció de gra més gros (rebuig), que hi resta per sobre.
garbell
Química
Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.
Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits
fumant
Química
Dit de l’àcid que en contacte amb la humitat de l’aire desprèn vapors.
fulvè
Química
Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R´.
Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils
fulminat de mercuri
Química
Militar
Sòlid que explota en ésser percudit o per acció de la calor.
Hom obté el fulminat de mercuri dissolent mercuri en àcid nítric en medi alcohòlic Alfred Nobel patentà, l’any 1867, la càpsula detonant, que desplaçà la guspira de pedra foguera en les armes de foc
àcid ftàlic
Química
Àcid aromàtic dicarboxílic que hom obté per oxidació del naftalè a 400°C utilitzant com a catalitzador pentòxid de vanadi o de molibdè.
N'existeixen les formes orto, meta i para , bé que correntment amb el nom de ftàlic és coneguda la forma orto És poc soluble en èter o en cloroform, però es dissol bastant bé en aigua i en alcohol Hom l’utilitza per a obtenir les resines de polièster
columna de fraccionament
Química
Instal·lació industrial emprada en la destil·lació
per a separar una mescla en productes de característiques diferents.