Resultats de la cerca

La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2

És un sòlid cristallí blanc, de gust dolç, soluble en aigua, en èter i en solvents hidroxilats, que es fon a 111°C i bull a 281°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid m -benzendisulfònic És emprat en la manufactura de colorants, en la preparació de l’àcid estífnic, en anàlisi química, en la indústria dels plàstics i del cautxú i, en medicina, com a antisèptic, ceratoplàstic i fungicida, amb baixa toxicitat

Tenen una resistència tèrmica mitjana, baixa combustibilitat i una considerable resistència a les bases i als àcids Són bons aïllants i presenten una bona adhesivitat als metalls i a la majoria de resines sintètiques Són emprades com a composts de recobriment, en la indústria d’adhesius i en electrònica i electrotècnia

Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…

És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, òpticament actiu α 2 ⁰ η = -117,7, soluble en alcohol calent i benzè i poc soluble en l’aigua, que es fon a 265°C Actua com a sedant i hipertensora i és emprada en psicoteràpia per al tractament de la psiconeurosi Hom l’obté comercialment de les seves fonts naturals

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color blanc d’argent…

Antigament hom emprava com a rendent excrements d’animals i l’anomenava alum