Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
naloxona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic derivat de l’oximorfoma; es presenta en forma de cristalls que es fonen a 184°C.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs pels receptors encefalínics Antagonitza la depressió respiratòria induïda pels narcòtics tant naturals com sintètics, per la pentazocina i pel propoxifè Hom l’administra repetidament ja que la durada de la seva acció és breu És emprada sobretot en el tractament de la sobredosificació per derivats opiacis
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol
paromomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la família dels aminoglicosídics i que fou aïllat de diferents soques de Streptomyces sp
.
La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós
lantànid
Química
Cadascun dels 15 elements químics els nombres atòmics dels quals van del 57 (lantà) al 71 (luteci), els quals, juntament amb l’escandi i l’itri, formen el grup de les terres rares.
Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques
fluorurs d’antimoni
Química
Composts de fluor i antimoni.
Tant el trifluorur SbF 3 sòlid que es fon a 292 °C com el pentafluorur SbF 5 i el diclorotrifluorur SbCl 2 F 3 líquids són emprats com a catalitzadors en la fluoració de composts orgànics El trifluorur és emprat, a més, en tintura en forma de sals dobles i en la fabricació de terrissa i porcellana
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
resines acetàliques
Química
Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició, mitjançant el doble enllaç del grup carbonil.
La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…
bàsic | bàsica
Química
Dit de les solucions o altres mescles on hi ha present una base lliure i que, per tant, tenen, en major o en menor grau, les propietats de les bases.
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
àcid permangànic
Química
Oxoàcid mineral que existeix únicament en solució.
Hom l’obté per hidròlisi de l’òxid de manganès Mn 2 O 7 , per acció de l’àcid sulfúric sobre el permanganat de bari o tractant el permanganat potàssic amb àcid fluorosilícic H 2 SiF 6 És un àcid fort, les sals del qual no s’hidrolitzen, i presenta un caràcter oxidant enèrgic tant en medi àcid com neutre o bàsic