Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
carbodiïmida
Química
Compost hipotètic de fórmula HN=C=NH, del qual hom coneix derivats estables.
carbocisteïna
Farmàcia
Química
Aminoàcid dicarboxílic.
Redueix la viscositat i provoca la dissolució de les secrecions del tracte respiratori En medicina és emprada com a mucolític i expectorant
carbocíclic | carbocíclica
Química
Dit dels composts orgànics cíclics, l’anell o els anells dels quals són formats només per àtoms de carboni.
carbocatió
Química
Denominació genèrica dels cations en què la càrrega positiva pot ésser considerada situada sobre els àtoms de carboni.
Cal distingir entre els ions carbeni, espècies de carboni trivalent, i els ions carboni ió carboni, espècies de carboni pentavalent
carbó
Pedra de lignit (carbó)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni.
Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8 4,9 76,7 1,5…
carbitol
Química
Nom enregistrat de l’èter monoetílic de l’etilenglicol, líquid, miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics i, per extensió, aplicat als altres èters monoalquílics o dialquílics del dietilenglicol, i a llurs derivats.
Emprats com a solvents industrials dels èsters de la cellulosa, de laques, vernissos i esmalts de colorants també emprats com a plastificants
carbil
Química
Radical bivalent de fórmula C=, present, per exemple, en les carbilamines (R-N=C).
carbidopa
Farmàcia
Química
Inhibidor perifèric de l’enzim dopa-descarboxilasa del qual només la forma L és farmacològicament activa.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 203-205°C amb descomposició En medicina és emprada en combinació amb la levodopa com a antiparkinsonià
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
carbeni
Química
Denominació genèrica de les espècies de carboni trivalent en les quals aquest element porta formalment una càrrega positiva ( carbocatió
).