Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux constant o a…
hidroclorur de bupivacaïna
Farmàcia
Química
Substància d’estructura similar a la mepivacaïna, que es fon a 225°C.
És emprada en medicina com a anestèsic local La seva potència anestèsica és quatre vegades superior a la de la lidocaïna
buna
Química
Cautxú sintètic obtingut per polimerització de l’1,3-butadiè (buna 85, buna 115, etc.) o per copolimerització d’aquest amb altres monòmers (amb estiré: buna S; amb acrilonitril: buna N, etc.).
El nom del producte es formà amb les partícules ‘bu‘ de butadié i ‘na‘, símbol químic del sodi
bufotenina
Química
Cristalls insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 146-147°C.
N'hi ha en el verí de certs gripaus, d’on pot ésser aïllada és un derivat N-simetilat de la serotonina, de la qual conserva algunes propietats És emprada en medicina com a allucinogen
brucina

Brucina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de la nou vòmica.
Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques
bromat | bromada
bromal
Química
Líquid oliós de color groguenc que bull a 174°C amb descomposició.
Hom l’obté per acció del brom sobre l’etanol, i és emprat en medicina i en síntesi orgànica És soluble en aigua i en etanol
bromació
Química
Halogenació d’una molècula orgànica amb brom.
Substitució directa d’un hidrogen orgànic per brom