Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
bagàs
Alimentació
Química
Romanalla obtinguda durant certs processos d’elaboració d’aliments, com les matèries insolubles separades per filtració durant la fermentació de most (vi, cervesa), els residus d’extracció de la canya de sucre, els residus del premsat de taronges després d’extreure’n l’oli essencial, els residus d’olives i llavors oleaginoses després d’haver-ne separat l’oli per pressió, etc.
És emprat generalment en la fabricació de pinso com a combustible, etc
azulè
Química
Sòlid cristal·lí, que es fon a 99°C, isòmer del naftalè, del qual té la mateixa olor i el mateix sistema cristal·lí i part de les reaccions químiques.
A 350°C es transforma en naftalè És obtingut per ozonització i posterior hidrogenació de la Δ 9 -octalina
azoxi-
Química
Prefix usat per a formar noms de composts que contenen el grup bivalent
.
azotat | azotada
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
azole
Química
Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell de pirrole en què algun o alguns dels àtoms de carboni són reemplaçats per un de nitrogen, oxigen o sofre.
En particular, el nitrogen pot incloure fins a quatre àtoms dins el mateix anell Els azoles més importants són l' oxazole, el tiazole, l' imidazole i el pirazole , i llurs derivats el sulfatiazole , diverses penicillines, l' antipiridina , el piramidon , la pilocarpina i diferents colorants
azofenol
Química
Denominació genèrica dels composts intensament acolorits que resulten fàcilment en copular una sal de diazoni amb un fenol.
El clorur de benzendiazoni copula molt ràpidament amb el fenol, en solució alcalina i a la temperatura del bany de glaç, i forma el p -hidroxiazobenzè, d’agulles groc taronja que es fonen a 152°C
azobenzè
Química
Lamel·les groc taronja que es fonen a 68°C i tenen el punt d’ebullició a 297°C.
A la fórmula hom pot veure la presència del grup cromofòric azo És obtingut per reducció del nitrobenzè, o per oxidació de l’hidrazobenzè, insoluble en aigua, soluble en alcohol i èter És emprat per a l’obtenció de la benzidina i com a fumigant i acaricida