Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
anemonina
Química
Cristalls que es fonen a 157-158°C, aïllats del macerat de diferents ranunculàcies.
En la vidiella, per exemple, es troba en forma de glucòsid ranunculina, el qual en medi bàsic s’escindeix en glucosa i protoanemonina , líquid d’olor pungent, de propietats bacteriostàtiques, que es dimeritza espontàniament a anemonina
androstà
Química
Hidrocarbur saturat que es fon a 50,5 °C del qual fonamentalment deriva tota una sèrie d’esteroides hormonals.
anàlisi conformacional
Química
Estudi de la influència de la conformació
de les molècules orgàniques sobre llur reactivitat i propietats espectrals, així com del que hom pot inferir-ne relativament a les configuracions a assignar als isòmers cis-trans i a les configuracions que és possible d’obternir en una reacció
.
amproli
Química
Avicultura
Sal d’amni quaternari utilitzada com a coccidiostàtic en avicultura.
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…
amoxicil·lina

Amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
carbonat de bari
Química
Sòlid blanc, insoluble, que es descompon a 1 450°C.
Bé que es troba natiu witherita és obtingut correntment com a precipitat blanc en afegir carbonat sòdic o diòxid de carboni en una dissolució de sals de bari Emprat com a raticida, en vidres i esmalts ceràmics i per a corregir la mollesa de l’aigua industrial
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…