Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
criometria
Química
Mesura de les temperatures de congelació de les dissolucions.
En aplicar-hi la llei de Raoult, hom pot determinar la concentració de solut en la dissolució crioscòpia
criologia
Física
Química
Tecnologia
Designació àmplia del conjunt de disciplines que estudien els fenòmens esdevinguts a temperatures molt baixes.
La criologia conté la criofísica, la criogènia, la crioquímica, i la criobiologia
cresol
Química
Líquid d’olor fenòlica, mescla de cadascun dels tres components isomèrics orto-, meta- i para-, de fórmula general HOC 6
H 4
CH 3
.
Obtingut del quitrà de carbó, és fortament tòxic i d’absorció percutània Hom l’empra com a antisèptic i per a la fabricació de resines sintètiques
creosota
Farmàcia
Química
Líquid oliós, mescla de fenols (creosol i guaiacol, fonamentalment), obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.
Hom empra la creosota de fusta creosota oficinal en medicina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis La creosota d’hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta
creosol
Química
Líquid d’olor aromàtica, fortament refractiu, que hi ha en el quitrà de la fusta de faig.
És el principal constituent de la creosota
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons
sulfat de coure
Química
La més important de les sals del coure.
Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions diluïdes és…