Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
diazoic | diazoica
Química
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells.
Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb
diazocompost
Química
Compost diazoic alifàtic de fórmula
(R essent un radical alquilidènic), derivat formalment del diazometà.
Els composts diazo són obtinguts per nitrosació d’una amina primària o per transformació d’una funció nitrogenada que contingui dos àtoms de nitrogen units entre ells, o bé per allargament de la cadena alquilidènica del diazometà Els composts diazo inferiors són gasos grocs que es descomponen amb facilitat i poden ésser explosius quan són concentrats Pel fet d’ésser molt reactius no es conserven gaire temps, i hom acostuma a preparar-los just abans d’emprar-los Per acció dels àcids, halògens, per descomposició tèrmica, etc, desprenen fàcilment nitrogen experimenten reaccions d’addició, en les…
compost diazoamino
Química
Compost que conté el grup -N=N-NH- en la molècula.
Aquest grup resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina primària o secundària aromàtica, en solució neutra o alcalina, com a conseqüència de l’atac electrofílic de l’ió diazoni sobre el nitrogen de l’amina
diazo-
Química
Prefix que indica la presència d’un substituent diazo en una molècula, com, p ex, diazometà.
-diazina
Química
Sufix (compost del prefix numeral di-, del prefix aza- elidit i del sufix -ina) que indica la presència de dos àtoms de nitrogen en un heterocicle de sis baules.
diatòmic | diatòmica
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’enantiòmers…