Resultats de la cerca

Estudià els corrents voltaics i els meteorits Publicà, a partir del 1818, l' American Journal of Science and Arts i escriví uns Elements of Chemistry 1830-31 El seu fill Benjamin New Haven 1816 — 1885 estudià la composició del petroli i publicà First Principles of Chemistry 1847

Membre de la Royal Society 1922 i d’altres societats científiques, rebé diversos premis pels seus treballs Estudià els enllaços covalents i exposà la teoria electrònica de la valència

Professor al MIT, s’ha dedicat a l’estudi de la transferència de matèria i de la calor, on ha introduït un concepte teòric, el nombre de Sherwood , relació adimensional lligada al nombre de Reynolds i al de Schmidt, i que, en termodinàmica, ha estat anomenat també nombre de Nusselt material

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós

Efectuà nombroses mesures calorimètriques, estudià la llei d’acció de massa 1867 i el comportament dels àcids, dels quals mesurà la força Féu estudis de termoquímica i predigué l’existència d’un grup de gasos inactius

Deixeble de Vauquelin Estudià diversos composts, el platí, etc, i descobrí l’aigua oxigenada 1818 i una substància formada per òxid de cobalt i alúmina, coneguda com a blau de Thenard

Fou professor a Uppsala 1912 i a Wisconsin 1923 Pel seus treballs sobre els colloides, les solucions i la separació de partícules per ultracentrifugació li fou concedit el premi Nobel de química el 1926

Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada

Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli