Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
Salvador Alegret i Sanromà
Química
Químic.
Es doctorà en ciències químiques el 1978 Del 1990 al 2009 fou catedràtic de química analítica a la Universitat Autònoma de Barcelona , on ocupà, entre altres càrrecs, el de secretari general amb el rector Carles Solà 1994-2002 També formà part del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu UCE com a responsable de l’àrea de ciències 1988-1994, i des del 2001 és membre del Patronat de la Fundació UCE Fou rector de la UCE en 2013-15 En diferents períodes entre el 1975 i el 1981 treballà en projectes de recerca al Kungliga Tekniska Högskolan KTH d’Estocolm, primer com a becari i…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
biogàs
Química
Tecnologia
Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbica o digestió de la biomassa, amb una composició aproximada de metà (54-70%), diòxid de carboni (22-45%), nitrogen (0,5-3%), hidrogen (1-10%) i petites proporcions de monòxid de carboni, oxigen i àcid sulfhídric.
El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus ramaders
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
Josep Castells i Guardiola
Química
Químic.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1945 i doctorat per la Universitat de Madrid 1950 i la Universitat de Manchester 1956, aquest any s’incorporà com a professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Catedràtic de química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-75 i a la Universitat de Barcelona 1975-90, posteriorment en fou catedràtic emèrit Fou pioner en l’ús de tècniques espectroscòpiques aplicades a la química orgànica i introductor d’aquesta tècnica a l’Estat espanyol i a Xile El seu camp de recerca se centrà en l’…
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…
Química 2014
Química
Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…