Resultats de la cerca

Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels…

Fou sintetitzat, el 2009, per científics russos i nord-americans a l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna Rússia És un element superpesant i inestable La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununsepti , amb el símbol Uus

La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununpenti , amb el símbol Uup Fou descobert el 2003 per científics russos de l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna Rússia i científics nord-americans del Lawrence Livermore National Laboratory L’any 2013 un equip de la Universitat de Lund Suècia confirmà la troballa d’aquest element És un element sintètic que no es pot trobar en la natura la seva vida és tan curta que qualsevol quantitat produïda naturalment s’hauria desintegrat fa molt de temps S’obtingué per primera vegada bombardejant àtoms de 243 Am amb àtoms de 48 Ca Se n’…

La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununtri , amb el símbol Uut L’any 2015 fou assignada la descoberta d’aquest element —que es remunta al 2004— a l’institut Riken Japó, per davant de les reclamacions de l’Institut de Recerca Nuclear JINR de Dubna Rússia, un equip nord-americà i rus que assegurava haver reportat el descobriment el 2003, com a subproducte de la formació de l’ununpenti posteriorment anomenat moscovi El nihoni és un element sintètic, resultat de la desintegració de l’element 115 moscovi, i radioactiu, l’isòtop més estable conegut del qual, el nihoni-…

Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu

Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias

Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian

No perjudica l’ ozonosfera   perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real  1987 com a substitut del clorofluorocarbur  CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos

Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a explosiu per a…