Resultats de la cerca

Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen

El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament

Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu

Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai

En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…

Hom la porta a terme fent passar un corrent d’hidrogen pel si d’una dissolució del clorur d’àcid en un solvent apolar escalfat a reflux en presència d’un catalitzador de Lindlar palladi sobre sulfat de bari al 5%, parcialment emmetzinat amb sofre o quinolina

donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement

L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format

El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però solen tenir…