Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
reacció de Schmidt
Química
Reacció de degradació d’àcids carboxílics, apropiada per a la síntesi d’amines primàries.
Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen
reacció de Schiemann
Química
Procediment sintètic per a la preparació de fluorurs aromàtics mitjançant la descomposició tèrmica de tetrafluoroborats d’aril-diazònic.
regla de Sajcev
Química
Regla empírica, introduïda per Sajcev l’any 1875 en estudiar l’eliminació d’hidràcid a partir de derivats halogenats, i que estableix que de les possibles olefines que poden formar-se, hom obté preferentment la més substituïda:
¬.
El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…
reacció de Rosenmund
Química
Reacció, introduïda l’any 1918, que permet la reducció de clorurs d’àcid a aldehids mitjançant la hidrogenòlisi de l’enllaç carboni-clor.
Hom la porta a terme fent passar un corrent d’hidrogen pel si d’una dissolució del clorur d’àcid en un solvent apolar escalfat a reflux en presència d’un catalitzador de Lindlar palladi sobre sulfat de bari al 5%, parcialment emmetzinat amb sofre o quinolina
reacció de Reimer-Tiemann
Química
Reacció de carbonilació de fenols que hom porta a terme refluint solucions alcalines de fenols en cloroform i que transcorre d’acord amb l’esquema: .
donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format
mètode de Rast
Química
Mètode analític per a la determinació de pesos moleculars de substàncies, introduït per K. Rast l’any 1922 i que es basa en una de les propietats col·ligatives de les dissolucions, el descens crioscòpic (crioscòpia).
El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però solen tenir…