Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
fluorimetria
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada, intensitat que sol ésser proporcional a la concentració fins a uns límits extrems molt baixos.
Els instruments emprats són anàlegs als fotocolorímetres, però tenen el detector collocat perpendicularment a la direcció del raig d’excitació i duen filtres i dispositius addicionals per a evitar que arribi radiació dispersa al detector Aquest mètode té una gran sensibilitat i pot ésser molt específic, sobretot si hom treballa amb espectrefotofluorímetres de dos monocromadors
acilal
Química
Qualsevol dels dièsters dels gem-
diols (de fórmula RR’C(OCOR’’) 2
, on R i R’ poden ésser, eventualment, hidrògens).
Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil
estat naixent
Química
Estat de certs elements químics, entre altres l’hidrogen, caracteritzats pel fet d’ésser més actius en les reaccions químiques en forma lliure (estat atòmic) que en llur estat ordinari o molecular.
Hom suposa també que l’activitat d’aquests elements naixents és deguda a alguna energia química associada amb l’hidrogen i alliberada durant la reacció, en comptes d’ésser alliberada en forma de calor
combustible
Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
reactiu de Grignard
Química
Cadascun dels halurs organomagnèsics del tipus R-Mg-X, on R pot ésser un radical alquílic o arílic, i X, un àtom de clor, de brom o de iode que hom obté mitjançant la reacció R-X+Mg →R-Mg-X.
No han pogut ésser aïllats en estat pur perquè es descomponen amb facilitat Es formen en el si d’èter, i són emprats en síntesi orgàniques
terpè
Química
Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8)n, que ocorren en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l’isoprè.
Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran