Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
nucleohelicats
Química
Família de compostos que imiten l’estructura en doble hèlix del ADN.
El nucli d’aquests composts és de coure i els nucleòsids van situats a l’exterior en conjunt tenen càrrega elèctrica positiva, a diferència del ADN
vidarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid purínic amb acció virustàtica.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 257-258°C Actua inhibint l’enzim adenosinfosforilasa i l’ADN-polimerasa, i evita així la síntesi de l’ADN víric En medicina és emprada com a antivíric sobretot en el tractament de l’encefalitis per herpes simple
citarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid sintètic on el radical glucídic és una arabinosa (isòmer de la ribosa).
En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat
Química 2012
Química
El desenvolupament de noves tècniques per manipular i estudiar la matèria en l'àmbit atòmic ha suposat un dels canvis conceptuals més profunds que ha sofert la química al llarg de la seva història Si donem una ullada a les revistes més prestigioses del camp veurem com en el lapse d'uns deu anys l'interès dels químics ha anat canviant progressivament, donant cada vegada més èmfasi a les qüestions relacionades amb el control de l'estructura i les propietats de la matèria a escala nanoscòpica Un bon exemple d'aquesta tendència és el de la "papiroflèxia" o "origami" amb molècules d'ADN en què se…
trimetoprim
Farmàcia
Química
Quimioteràpic de síntesi que es presenta en forma de pólvores blanques de gust amarg, que es fonen a 199-203°C.
És un inhibidor específic de l’enzim de dihidrofolat reductasa bacterià, responsable de la conversió de l’àcid dihidrofòlic en tetrahidrofòlic, substància indispensable per a l’obtenció de l’ADN bacterià És emprat en medicina com a antibacterià associat al sulfametoxazole
cisplatí
Farmàcia
Química
Substància de color groc taronja que es fon a 207°C.
Fou descobert accidentalment en l’electròlisi d’un medi de cultiu de bacteris, amb elèctrodes de platí Es comporta de manera similar als agents alquilants impedint la síntesi d’ADN És emprat en medicina com a antineoplàstic, principalment en el carcinoma testicular
clorambucil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 64-66°C i que hom administra per via oral.
És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària
metotrexat
Farmàcia
Química
Fàrmac anticancerós.
En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic
Aziz Sancar
Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…
Tomas Lindahl
Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…