Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Hans Fischer
Química
Químic alemany.
Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química
Emil Fischer
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über Kohlenhydrate und…
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones
mètode de Fischer
Química
Procediment químic d’anàlisi de traces d’aigua.
Aquest mètode es basa en el fet que l’anhídrid sulfurós no redueix el iode amb una solució de metanol i piridina, segons una reacció estequiomètrica, si no és en presència d’aigua La reacció de base és 2H 2 O + SO 2 + I 2 → SO 4 H 2 + 2IH o més exactament segons la reacció final següent La piridina base orgànica dèbil és indispensable per a neutralitzar les quantitats d’àcid en excés, puix que la primera reacció és reversible quan la quantitat d’àcid passa del 0,05% D’aquí ve la possibilitat de calcular la quantitat d’aigua d’una mescla per la mesura de la quantitat de iode reduït El punt…
Ernst Otto Fischer
Química
Químic alemany.
Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson
liqüefacció del carbó
Química
Procediment per a l’obtenció de gasolina i d’altres productes energètics a partir del carbó.
El procediment més utilitzat és el Fischer-Tropsch
Alfred Eduard Stock
Química
Químic alemany.
Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli
transesterificació
Química
Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster, d’acord amb l’equació:
.
La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant
gas de síntesi
Química
Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.
Hi ha diversos procediments per a la seva preparació, els més importants dels quals són l’oxidació parcial del gas d’aigua o del gas natural i l’acció del vapor d’aigua, a temperatura elevada, sobre el carbó o el gas natural El gas de síntesi troba un gran nombre d’aplicacions industrials, entre les quals cal esmentar la preparació del metanol, la síntesi de gasolines de Fischer-Tropsch, la preparació de l’amoníac i el procés oxo