Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada. Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost (estereoisomeria); d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla. Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional. Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla. Un intercanvi de dos grups substituents entre ells produeix una inversió de la configuració, és a dir, l’enantiòmer (estereoisòmer), mentre que dos intercanvis tornen a donar una forma amb la mateixa configuració.
f
Química
Convenció de Fischer
©