Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Karl Remigius Fresenius
Química
Químic alemany.
Fou professor de l’escola agronòmica de Wiesbaden 1845 Publicà texts sobre anàlisi quantitativa 1846 i qualitativa 1891 i fundà, a Brunsvic, el “Zeitschrift für analytische Chemie” ‘Revista de química analítica’ El seu sistema de separació de cations en grups per a llur anàlisi qualitativa és utilitzat encara actualment
Hugo Josef Schiff
Química
Químic alemany.
Estudià a Göttingen i fou professor a Berna, Florència i Torí Treballà especialment en el camp de la química orgànica El 1864 descobrí els productes de condensació d’aldehids i amines, coneguts com a bases de Schiff
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
Johann Deisenhofer
Química
Químic alemany.
Treballà a l’institut Max Planck de Frankfurt 1974-87 i, posteriorment, a l’institut Howard Hugues, de Dallas El 1988 —juntament amb RHuber i HMichel— li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
Karl Ziegler

Karl Ziegler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…