Resultats de la cerca

Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro

Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820

Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Treballà a la Universitat de Berlín 1895 i a la BASF de Ludwigshafen 1887 Inventà l’aparell d’absorció que duu el seu nom, descobrí la nitramida i la cloramina i perfeccionà els mètodes per a obtenir hidroxilamina i fenol Publicà Schwefel-und Stickstoffstudien 1924

Són importants els seus treballs sobre l’estructura dels hidrocarburs clorats, i és conegut pel seu assaig per al reconeixement d’halògens en composts orgànics És autor del Handbuch der organischen Chemie 1880, que, per la seva importància, és periòdicament revisat i posat al dia i que constitueix una obra bàsica de consulta en els treballs de química orgànica

El 1953 fou nomenat director del Max Planck Institut für Chemie, de Magúncia Estudià els meteorits i l’edat de les roques També investigà en histologia i en cinètica de reaccions Descobrí els hidrurs de bismut, poloni, estany i plom Publicà Radioelements as Indicators 1928, Manual of Radioactivity 1938 i The Origin of Meteorites 1940

El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós

Fou professor a Breslau És considerat com el creador de la cromatografia sobre paper descobrí el pirrole, l’anilina, l’efecte de la belladona i estudià la composició de la matèria Publicà una Farbenchemie 1834-50, en 3 volums

S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch