Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
neó
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIa) de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1897 per WRamsay i MWTravers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura electrònica He2s…
descafeïnament
Alimentació
Química
Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.
El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica
algicida
Botànica
Química
Producte químic que hom afegeix a l’aigua (de peixeres, piscines, bassols, etc) per a destruir les algues o evitar-ne la proliferació.
Els principals algicides utilitzats són el sulfat de coure, algunes sals d’amonis quaternaris i el clor o els productes capaços d’alliberar-ne
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs
randomització
Química
Interesterificació industrial dels triglicèrids dels greixos per a canviar-ne la textura.
molí fariner
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC194921_FOTOTECA84038.jpg)
Mecanisme de funcionament d’un molí fariner
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que serveix per a moldre el blat i fer-ne farina.
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d’…
clarificador
Química
Aparell emprat per a clarificar un líquid, separant-ne les partícules en suspensió.
Segons el seu funcionament poden considerar-se de tres tipus clarificador per gravetat , clarificador centrífug centrifugadora i clarificador de filtre filtre Els clarificadors per gravetat, més usuals, consten d’un dipòsit, generalment de grans dimensions, per a aconseguir una producció elevada, i són proveïts d’un dispositiu rascles, vis sens fi, etc que remou els fangs i els transporta cap a la seva sortida Llur funcionament pot ésser per càrregues o continu aquest darrer sistema és el més emprat actualment Són adequats per a separar els sòlids lleugers finament dividits, com és ara els…
sistema hoste-convidat
Química
Sistema molecular basat en la capacitat d’una molècula per acollir-ne una altra.
Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter corona i l’anió…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina