Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Walter Norman Haworth
Química
Químic anglès.
Fou professor a les universitats de Durham 1920 i de Birmingham 1925 Determinà la constitució de la vitamina C i la sintetitzà per primer cop 1933, per la qual cosa compartí el premi Nobel de química del 1937 amb PKarrer
Harold W. Kroto
Química
Químic anglès.
Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir
condensació de Dieckmann
Química
Condensació de Claisen-Schmidt intramolecular que experimenten els èsters de la majoria dels àcids dicarboxílics (excepte els èsters malònics), bo i formant un β-cetoèster cíclic, sempre que pugui formar-se un anell sense gaire tensió.
Aquesta reacció fou descoberta per Walter Dieckmann 1869 — 1925
John A. Pople
Química
Químic britànic.
Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com actuen en les…
Niels Bjerrum
Química
Químic danès, deixeble de Julius Thomsen i de Walter Nernst, professor del col·legi de veterinària i agricultura de Copenhaguen.
Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918…