Resultats de la cerca

Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses

Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic Chemistry…

Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica

Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química

Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

El 1875 descobrí el galli, i el 1879, el samari, del grup dels lantànids Hom el considera un dels fundadors de l’electroscòpia És autor de Spectres lumineux destinés aux recherches de chimie minérale 1874

Estudià el sistema solar i els isòtops i l’estructura atòmica Descobrí el deuteri o hidrogen pesant i l’aigua pesant, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1934 Treballà en la preparació de la bomba atòmica

Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation Laboratory 1954-…

Inventà el procés que duu el seu nom per a la fabricació de la sosa 1863 i fundà la Solvay et Compagnie Fundà l’Institut Solvay de Brusselles i subvencionà diversos instituts de Brusselles, Nancy i París