Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic. Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals (juntament amb Dumas), nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs (amb Wöhler i altres), estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola (nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats, fonaments de la indústria dels adobs químics, etc.). Escriví importants tractats de química teòrica i aplicada (tant a l’agricultura com a la fisiologia i la patologia animals) i fundà la revista Annalen für Chemie und Pharmacie.