Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
capa d’acabat
Química
En els recobriments a diverses capes, darrera mà de pintura o de vernís que condiciona en gran part l’aspecte final i la resistència als agents exteriors.
-it
Química
Sufix relatiu a la part aniònica de la sal provinent d’un àcid acabat en -ós.
tragacant
Farmàcia
Química
Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins que és presentada en plaques d’un blanc grisós o com una pols groguenca.
Totalment insoluble en alcohol, és parcialment soluble en aigua, on s’infla i dóna un gel molt viscós És emprada en la indústria farmacèutica per a fer pastilles i com a emulsionant, en la indústria alimentària com a emulsionant i com a espesseïdor, en la indústria tèxtil per a tints, aprests i colors d’estampació, en adoberia per a l’acabat del cuir i com a adhesiu Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’…
descoloració
Química
Eliminació dels pigments que donen color o embruten un producte, per tal de millorar-ne l’estat acabat.
Hom porta a cap aquesta operació emprant terres descolorants o carbons actius, o bé per via química de tractament dels pigments carbonització, oxidació o reducció A la indústria tèxtil els agents descolorants són emprats per a blanquejar els teixits o bé per a purificar les solucions orgàniques ensutzades de matèries estranyes Els productes obtinguts de la destillació del petroli també són descolorats, mitjançant àcid sulfúric o, més sovint, terres naturals o activades
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris…
comptagotes

Comptagotes
© PhotoDisc / Keith Brofsky
Química
Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l’altre, en forma capil·lar.
Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes
albúmina d’ou
Química
Clara d’ou dessecada.
Pólvora groguenca, amorfa, que equival a 7-8 vegades el seu pes de clara fresca Dóna solucions aquoses que es coagulen a 60-70°C S'obté diluint la clara amb aigua, batent, filtrant i evaporant Hom la fabrica en dues qualitats, tècnica i comestible És emprada en la clarificació de sucre i de vins, en les indústries alimentària, fotogràfica i d’adhesius i per a l’acabat de les pells preparació d’aprests que permeten d’obtenir brillantor intensa En fotografia, l’albúmina d’ou fou emprada per al positivat sobre paper —Niepce de Saint-Victor fou el primer a utilitzar-la— A la segona…
actínid
Química
Qualsevol dels membres d’una família d’elements químicament molt homogènia, constituïda per 15 metalls radioactius, consecutius en la taula periòdica, que s’inicia per l’actini i fineix en el lawrenci.
Glenn Theodore Seaborg postulà una estreta correspondència entre lantànids i actínids, i admeté que cada actínid era l’homòleg del lantànid corresponent Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics L’homogeneïtat de propietats dels actínids prové, com en els lantànids, de la configuració electrònica Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d’omplir-se i a partir del protactini els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f Segons les regles de nomenclatura…
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux…