Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona…
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada