Resultats de la cerca

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis

Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de…

El sobreescalfament esdevé quan la temperatura del líquid supera la del seu punt d’ebullició sense que s’arribi a formar vapor Aquesta condició es pot donar quan un agent extern fa augmentar la temperatura del recipient afeblint la seva resistència i provocant-ne el trencament, per l’existència d’alguna fissura que produeixi una baixada de pressió en el contingut, i també per escalfament moderat d’un recipient sobrecarregat Qualsevol d’aquestes situacions pot provocar una fuita sobtada del contingut, que canvia massivament a l’estat vapor i produeix una expansió explosiva que allibera…

És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i…

Fou el primer dels elements aïllats per M Curie, l’any 1898, en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda Té un pes atòmic de 210,05 i és constituït per set isòtops, tots els quals són radioactius En són també coneguts vint isòtops artificials, amb masses que van des de 192 fins a 218 És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes de l’urani en proporció de 100 μg per tona El seu isòtop més assequible, el 2 10 Po, té una vida mitjana de 138,39 dies, és un dels termes de la sèrie de desintegració radioactiva de l’urani i presenta…

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…