Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…
borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
alumazina
Química
Poliiminoalà de fórmula Al 3
N 3
H 6
i estructura semblant a la del benzè, amb els tres àtoms d’alumini i els tres de nitrogen i enllaços dobles i triples alternats, formant un anell de sis àtoms, amb un hidrogen cadascun.
L’anàlisi de les propietats de l’alumini suggeria que aquest element podia formar estructures semblants a la del benzè, com ara l’alumazina, sintetitzada per primera vegada el 1989 Aquesta síntesi i la d’altres derivats ha permès aprofundir en el coneixement de les característiques dels compostos d’alumini