Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
gel d’alúmina
Química
Hidròxid d’alumini col·loidal.
Pólvores amorfes que contenen quantitats elevades d’aigua Per agitació amb solucions aquoses àcides formen gels dotats de propietats absorbents Els gels d’alúmina són utilitzats en medicina contra l’acidesa gàstrica
antiozonant
Química
Dit de les substàncies utilitzades per a reduir o evitar l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.
Els antiozonants són emprats, sobretot, per a protegir el cautxú, natural o sintètic, i consisteixen en ceres de petroli microcristallines o amorfes, que actuen físicament interposant una pellícula protectora, en amines secundàries aromàtiques tals com la N, N 1 -difenil-ρ-fenilendiamina o la quinolina, i en derivats furànics
boldina
Química
Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo.
Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és…
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les distintes…
òxid de zinc
Química
Pólvores blanques amorfes, solubles en àcids i àlcalis, que es fonen a 1 975°C.
Hom l’obté per oxidació del zinc en fase de vapor És emprat com a pigment, i presenta l’absorció de llum ultraviolada més forta de tots els pigments comercials Com a pigment, és també conegut pels noms de blanc de la Xina i blanc de zinc És també emprat en la preparació de les sals de zinc, en medicina i en electrònica, com a semiconductor i fotoconductor
camfocarbonat de bismut
Química
Pólvores blanques amorfes, d’olor camforàcia, insolubles en aigua i solubles en els alcohols i olis.
Com totes les sals de bismut, té acció antisèptica, i fou molt emprat contra els espirilles per via hipodèrmica Hom en fa uns gran ús incorporant-lo als supositoris que combaten les amigdalitis i altres afeccions faríngies